Reflexió del ciberassetjament

Entenem per ciberassetjament el conjunt de conductes i accions que es fan en el món virtual o a través d’eines digitals, que tenen com a finalitat l’agressió, difamació o l’aïllament d’una víctima.

En podem trobar de diversos tipus, depenent de la conducta que es realitza per produir l'agressió: insults, fustigació, assetjament públic, denigració, exclusió social, suplantació de personalitat, difamació i sexting. Aquest últim és un precursor d’altres tipus d’assetjament com són el ciberassetjament sexual, la sextorsió, i el grooming.

El primer pas per actuar és la detecció. En aquest sentit, els professors tenen un paper molt important a l’hora de detectar els possibles casos d'assetjament, tant en l’entorn físic com en el virtual, doncs considerem que estan interrelacionats i que si l’agressió es produeix en un entorn, amb moltes probabilitats es produirà també en l’altre. Una vegada que es detecta un possible cas de bullying hem d’identificar els afectats, per una part la víctima i per altra l’agressor o agressors.

Una de les coses que com a docents podem fer per identificar possibles casos d’assetjament, és la comprovació de les relacions del nostre alumnat a través de sociogrames. Una tècnica per fer això és la de demanar als alumnes que ens escriguin en un paper amb qui volen seure i amb qui no els hi agradaria. D’aquesta manera podem veure els nens que estan més exclosos i els que es troben rebutjats pels companys del grup i així actuar per intentar integrar-los.

També és important que estem atents a tot un conjunt d’indicadors que ens poden suggerir que estem davant d’un cas d’assetjament. Aquests indicadors poden ser físics, problemes amb el menjar, alteració de la son, etc.; conductuals com la comprovació reiterada del mòbil o l’ordinador; o emocionals, com poden ser els canvis en l’estat d’ànim, tendència a estar trist i deprimit, amb inseguretat, irritabilitat, etc.

Una vegada detectat el cas, és important que intervinguem de forma immediata. A l’hora d’intervenir, per una banda hem d’oferir tot el nostre suport a la víctima, proveir-li de seguretat i suport. Mentre que la intervenció amb l’agressor anirà encaminada a procurar que empatitzi amb la víctima i es disculpi per la seva actuació. En aquest punt, podríem intentar realitzar un procés de mediació. I en cas necessari, la direcció del centre li pot imposar de 3 a 7 dies d’expulsió., i es posarà en coneixement dels serveis competents.

També hem de treballar conjuntament amb les famílies per tal que sapiguem com actuar davant aquests casos. Tant amb les famílies dels agressors, com amb les de les víctimes, de manera individual. En els dos casos, s’orientarà sobre la possibilitat de rebre suport extern, i també s’ajudarà a treballar les competències socials i la resolució de conflictes.

Igual d’important resulta el treball amb el grup classe, tant per intervenir, com per prevenir. Per això hem d’instaurar un bon clima relacional entre tots els membres, i transmetre un missatge clar de tolerància zero a l’agressió. També treballarem l’aspecte emocional dels nostres alumnes, educant-los en una gestió positiva de les emocions.

En referència a la normativa legal preventiva del ciberassetjament, tenim unes lleis de protecció de dades, i unes lleis de protecció d’imatges, ambdues lleis respectivament, blinden el nostre dret a la intimitat, tant de les dades personals com de les imatges i vídeos que hem cedit a alguna empresa, la qual no podrà divulgar-les ni fer un ús il·lícit de les mateixes.

Per finalitzar, després de la reflexió entorn de la problemàtica del ciberassetjament, creiem que el més convenient treballar en la línia de la prevenció. Amb aquest objectiu, treballarem incidint molt en el clima relacional de l’aula, les habilitats socials dels alumnes, i la regulació emocional dels mateixos, com a factors de protecció. També podem implementar la mediació com a tècnica de resolució de conflictes dins de l’entorn escolar. Per una bona prevenció resulta fonamental disposar d’una bona informació i per això hem d'incidir en la realització de xerrades informatives tant per les famílies, com pels alumnes i pels professionals de l’entorn educatiu.