Flipped classroom

El flipped classrom és una de les moltes maneres d’ensenyar i educar als alumnes. Aquesta didàctica consisteix en que els alumnes en les hores no lectives treballin i estudiïn la teoria de classe. Aquesta ha de ser donada pel mestre en format online ( vídeo, texts en pdf i altres recursos) o format offline ( material no digital). Això servirà per a que els alumnes a l’arribar a classe ja sàpiguen de que va la teoria i la classe es pugui dedicar a dubtes i pràctica sobre aquell temari. Nosaltres creiem que com tot té les seves parts bones i dolentes. 

Per una banda, aquesta didàctica pot ser bona per optimitzar temps i avançar més en la matèria; cada alumne pot dedicar el temps que necessiti a aprendre els continguts; així doncs és una manera d’aprendre més autònoma i els alumnes també poden treballar de manera cooperativa  i es buscarà l’aprenentatge entre iguals. I a nivell docent, és bo perquè no s’avalua a l’alumne un cop només, sinó que pots avaluar a aquests de manera més progressiva i no en un sol examen i alhora la seva pràctica sobre el temari aprés prèviament. 

Per altre banda, pensem que és imprescindible tenir internet, això pot crear problemes ja que potser no tothom té accés a aquest recurs, també ho veiem una mica complicat a l’hora de crear material didàctic per casa en els alumnes d’infantil tot i que no impossible. 

En línies generals considerem que és un molt bon recurs sempre i quan ho utilitzem amb mesura, de manera equilibrada. No podem abusar del mateix i menys avui en dia, en un context on es troba en debat la sobrecarrega que poden suposar els deures en l'edat escolar, on inclús arriben a resultar iatrogènics.

Com a conclusió aprendre mitjançant les flipped classroom pot donar molta mobilitat a l’hora d’assolir l’aprenentatge i els recursos seran motivadors per als alumnes . També ajudarà a la resolució de conflictes socials i a focalitzar molt més l’aprenentatge de cada alumne individualment. Al nostre grup pensem que és una bona manera d’ensenyar i educar, de manera progressiva. També ens ajudar a fomentar la participació, la cooperació entre alumnes, la seva socialització i la motivació.

Reflexió del ciberassetjament

Entenem per ciberassetjament el conjunt de conductes i accions que es fan en el món virtual o a través d’eines digitals, que tenen com a finalitat l’agressió, difamació o l’aïllament d’una víctima.

En podem trobar de diversos tipus, depenent de la conducta que es realitza per produir l'agressió: insults, fustigació, assetjament públic, denigració, exclusió social, suplantació de personalitat, difamació i sexting. Aquest últim és un precursor d’altres tipus d’assetjament com són el ciberassetjament sexual, la sextorsió, i el grooming.

El primer pas per actuar és la detecció. En aquest sentit, els professors tenen un paper molt important a l’hora de detectar els possibles casos d'assetjament, tant en l’entorn físic com en el virtual, doncs considerem que estan interrelacionats i que si l’agressió es produeix en un entorn, amb moltes probabilitats es produirà també en l’altre. Una vegada que es detecta un possible cas de bullying hem d’identificar els afectats, per una part la víctima i per altra l’agressor o agressors.

Una de les coses que com a docents podem fer per identificar possibles casos d’assetjament, és la comprovació de les relacions del nostre alumnat a través de sociogrames. Una tècnica per fer això és la de demanar als alumnes que ens escriguin en un paper amb qui volen seure i amb qui no els hi agradaria. D’aquesta manera podem veure els nens que estan més exclosos i els que es troben rebutjats pels companys del grup i així actuar per intentar integrar-los.

També és important que estem atents a tot un conjunt d’indicadors que ens poden suggerir que estem davant d’un cas d’assetjament. Aquests indicadors poden ser físics, problemes amb el menjar, alteració de la son, etc.; conductuals com la comprovació reiterada del mòbil o l’ordinador; o emocionals, com poden ser els canvis en l’estat d’ànim, tendència a estar trist i deprimit, amb inseguretat, irritabilitat, etc.

Una vegada detectat el cas, és important que intervinguem de forma immediata. A l’hora d’intervenir, per una banda hem d’oferir tot el nostre suport a la víctima, proveir-li de seguretat i suport. Mentre que la intervenció amb l’agressor anirà encaminada a procurar que empatitzi amb la víctima i es disculpi per la seva actuació. En aquest punt, podríem intentar realitzar un procés de mediació. I en cas necessari, la direcció del centre li pot imposar de 3 a 7 dies d’expulsió., i es posarà en coneixement dels serveis competents.

També hem de treballar conjuntament amb les famílies per tal que sapiguem com actuar davant aquests casos. Tant amb les famílies dels agressors, com amb les de les víctimes, de manera individual. En els dos casos, s’orientarà sobre la possibilitat de rebre suport extern, i també s’ajudarà a treballar les competències socials i la resolució de conflictes.

Igual d’important resulta el treball amb el grup classe, tant per intervenir, com per prevenir. Per això hem d’instaurar un bon clima relacional entre tots els membres, i transmetre un missatge clar de tolerància zero a l’agressió. També treballarem l’aspecte emocional dels nostres alumnes, educant-los en una gestió positiva de les emocions.

En referència a la normativa legal preventiva del ciberassetjament, tenim unes lleis de protecció de dades, i unes lleis de protecció d’imatges, ambdues lleis respectivament, blinden el nostre dret a la intimitat, tant de les dades personals com de les imatges i vídeos que hem cedit a alguna empresa, la qual no podrà divulgar-les ni fer un ús il·lícit de les mateixes.

Per finalitzar, després de la reflexió entorn de la problemàtica del ciberassetjament, creiem que el més convenient treballar en la línia de la prevenció. Amb aquest objectiu, treballarem incidint molt en el clima relacional de l’aula, les habilitats socials dels alumnes, i la regulació emocional dels mateixos, com a factors de protecció. També podem implementar la mediació com a tècnica de resolució de conflictes dins de l’entorn escolar. Per una bona prevenció resulta fonamental disposar d’una bona informació i per això hem d'incidir en la realització de xerrades informatives tant per les famílies, com pels alumnes i pels professionals de l’entorn educatiu.

MOBILE LEARNING

Després de fer aquesta pràctica ens hem adonat de la importància que tenen els dispositius a la classe per tal de fer-la més àgil, divertida i en altres contextualitzacions d’espai fora de les habituals, també ajuden a crear situacions per a que els alumnes generin coneixements.

De dispositius en podem trobar de molts tipus i tots ells són aptes per a utilitzar de forma educativa als centres, des de grups d’infantil als de batxillerat o cicles. En serien un bon exemple: mòbils, tauletes tàctils (tablets), lectors de llibres electrònics (e- readers), reproductors portàtils d’àudio, consoles de jocs, wearable, etc. Les aplicacions són les eines virtuals que estimulen la imaginació i la creació dels alumnes.

 Amb l’aprenentatge mitjançant “Mobile Learning” tenim la possibilitat de connectar, compartir i  interaccionar amb els altres usuaris per tal de poder aprendre a la xarxa. Els dispositius i les aplicacions són molt útils per a projectes grupals, ja que faciliten la interacció i col·laboració entre els alumnes. A través de les diverses aplicacions educatives que hi ha podem reforçar les teories apreses a classe  de qualsevol assignatura i  també en trobem per a aprendre valors.

El nostre grup creiem que utilitzar el mètode de ”Mobile Learning” a classe pot ser molt útil a part de les utilitzacions ja explicades anteriorment, creiem que és un bon sistema per a que els nens aprenguin que amb tots els dispositius que utilitzen per a jugar a jocs no educatius, també els poden fer servir per a estudiar, repassar o aprendre més sobre les diverses assignatures que fan a classe. 

Per finalitzar us voldríem deixar amb una cita de Marguerite L Koole " El aprendizaje móvil ofrece una mayor colaboración entre los estudiantes, el acceso a la información y una contextualización más profunda de aprendizaje".

AVANTATGES DE L' STORYTELLING

Hi havia una vegada, en un remot regne sacsejat per un període de crisis, un grup de futurs docents que somiaven amb caviar el món. Es feien anomenar profes en apuros. Un dia, animats per la font de saviesa del seu professor, es van reunir en una classe per pensar com podrien millorar la seva tasca a través de l’explicació d'històries....I així comença la història d’avui:

Amb aquesta pràctica hem descobert tot el ventall de possibilitats que ens pot oferir   l' storytelling portat al context educatiu.

Aquest recurs, consisteix en la transmissió de coneixements  a través d’un format atractiu com és la narració d’una història.
Buscant per internet hem trobat molts exemples de storytelling, susceptibles de treballar a l'aula. Nosaltres hem seleccionat el següent vídeo, que es tracta d'una representació auidiovisual del famós conte de l'autora Anna Llenas, "El monstruo de colores". Tota una obra d'art per ensenyar als més petits el concepte de les emocions d'una manera senzilla. Ens sembla un recurs imprescindible per treballar la intel·ligència emocional en les primeres etapes.

En la nostra experiència com estudiants, tots hem pogut comprovar a les nostres pells, el poderós efecte de la narració d’una història, o l’explicació d’una anècdota per part del professor. En aquell moment el docent aconseguia acaparar tota l’atenció, es respirava un ambient d’interès,  i amb molta probabilitat amb el temps continuaríem recordant aquelles paraules.  

Una reflexió conjunta ens ha permès destacar moltes potencialitats d’aquesta eina:

•        Fa més atractiu l'ensenyament de qualsevol contingut, d'una forma més lúdica.
•        Facilita al docent la transmissió dels coneixements.
•        Ajuda a captar l’atenció.
•        Es pot enfocar de manera que fomenti la implicació i participació dels alumnes.
•        Facilita els record dels aprenentatges, per la manera de presentar aquets i per que apel·la a la     part emocional.
•        Facilita l'establiment de vincles.
•        Dóna sentit al contingut aportant un context.

A més a més de tot el que hem dit anteriorment, considerem que a l’hora d’ensenyar valors es un dels recursos més efectius que podem trobar, ja que que facilita la identificació dels nens amb els personatges, sense la interferència o la resistència que ens podríem trobar intentant ensenyar aquets de forma més directa, i subjecta a judicis de valors. Tant es així que es un recurs que s’està utilitzant moltísim a nivell terapèutic.

És precisament per aquest raonament que la nostra pràctica l’hem enfocat a la transmissió d’un valor, concretament la superació de la por, a travès d'un còmic, creat amb el recurs que ofereix la web de pixton.com. 

LA POR: 

A tots ens agrada escoltar una bona història. Així doncs,  al llarg de la nostra història aquesta ha sigut una forma natural de transmissió de coneixement.

Conscients de tot això, es hora de que reprenem aquest valuós recurs i l’utilitzem, com un aliat, en la nostra futura feina docent, amb totes les seves potencialitats.